Noticias|Artículos|Figuras|Enlaces|belenismo.net

Buscar | Estadísticas | Listado de usuarios Foros | Calendarios | Álbumes | Skins
Foro de Belenismo

¿Quieres anunciarte aquí? - contacta con nosotros

Has entrado como invitado. ( Entra | regístrate )

Les Lluquetes (Hermanas Grifoll)

Moderadores: Drake, julen, ANTONI, felorz17, sereno

Páginas: 1 2 3 4 5
 

Òscar

Ubicación: Cataluña




Ubicación: Cataluña
Curioso recorte de periodico donde habla de unas artesanas llamadas "Lluquetes" o hermanas Grifoll de Tortosa ( Tarragona)
año 1935 en donde llama la atención la avanzada edad de las artesanas asi como que tambien trabajan con moldes muy antiguos

Alguien las conoce ? que figuras podrian ser ?



(29069786.jpg)



Adjuntos
----------------
Adjuntos 29069786.jpg (90KB - 396 descargas)
kloster

Posts: 508


Pastorcillo

Posts: 508


Hay algunas figuras que tienen un aire muy Teixidor, quizás parte de las piezas que atribuimos a este artesano sean de estas hermanas.

Òscar

Ubicación: Cataluña




Ubicación: Cataluña
imagen que encontre referente a sus figuras
kloster

Posts: 508


Pastorcillo

Posts: 508


En Notes sobre el Pessebrisme a Catalunya de Albert Dresaire i Gaudí aparece Josep Grifoll i Lluquet, cuyo nacimiento y fallecimiento tuvo lugar en Tortosa, auqnue se desconocen las fechas. Copio literalmente el texto en catalán para no cometer algún error en la traducción:

Mestre de cases tortosí, fundador d'una família de figuraires. Sembla que fou també l'introductor a Tortosa de l'art pessebrista, que va a donar a les seves figures una fisonomia especial i que va contribuir notablement al manteniment i al desenrotllament del pessebre en aquella ciutat a la vora de l'Ebre i per la seva rodalia. Segons sembla, va aprendre l'art d'emmotllar figures d'un rodamón italià venedor de figures de guix dels molts que abans visitaven la nostra terra. era mestre de cases, tenia sentit d'artista i va fer figures de deix tortosí, que va reproduir profusament, fins al punt de vincular en ell la tradició figuraire de la baixa conca de l'Ebre.

Òscar

Ubicación: Cataluña




Ubicación: Cataluña
imagen en un catalogo



(48.jpg)



Adjuntos
----------------
Adjuntos 48.jpg (172KB - 383 descargas)
kloster

Posts: 508


Pastorcillo

Posts: 508


En cuanto a las hermanas:

El seus fills van continuar la indústria figuraire introduint nos models als creats pel seu pare, la procedència dels quals desconeixem. Unes descendents seves conegudes per "Lluquetes" van fer figures de pessebre fins a mitjans del segle XX.

Òscar

Ubicación: Cataluña




Ubicación: Cataluña
hay algunas que recuerdan mucho a Teixidor



(lluquetes2.jpg)



(lluquetes.jpg)



Adjuntos
----------------
Adjuntos lluquetes2.jpg (138KB - 394 descargas)
Adjuntos lluquetes.jpg (158KB - 409 descargas)

jeremfer

Ubicación: Ponferrada (León)




Ubicación: Ponferrada (León)
Extraordinario documento!!!...Oscar, ¿tienes los enlaces?...Bueno tengo ya uno el del ABC de 24 diciembre de 1934, pag 13 y 14 Edic Sevilla (poniendo en el buiscador Les Lluquetes)

Modificado por jeremfer 29/10/2011 10:17
antoni Gari

Posts: 3
Ubicación: Vilanova i la Geltrú


Pastorcillo

Posts: 3

Ubicación: Vilanova i la Geltrú
El padre hacia en principio figuras populares con vestimenta tortosina y a raiz de viages a Barcelona, compra tanto el padre como las hijas figuras de diferentes artesanos, los cuales copian, creando una industria modesta pero que exporta por toda España i en el extrangero, muchas de las figuras atribuidas a Teixidor salieron de su taller, el Museo Camarcal de Tortosa tiene un centenar de figuras de estas artesanas, el museo en este momento esta en obras y cerrado. Existe un estudio de estas figuras en el Museo

jeremfer

Ubicación: Ponferrada (León)




Ubicación: Ponferrada (León)

He encontrado este artículo http://www.lollaut.com/cdetnologia/articles/pessebristes.htm   Actes del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana.

LA VIDA QUOTIDIANA EN TEMPS DE NADAL. ELS PESSEBRES DELS LLUQUETS DE TORTOSA.

M. Carme QUERALT i TOMÀS
Conservadora del Museu del Montsià
977 70 29 54
Afarnos@montsia.altanet.org

Albert CURTO i HOMEDES
Director del Museu Municipal de Tortosa

Actes del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana. Comunicacions.
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, 1996

 

Generalment, els pessebres es divideixen en bíblics (o històrics) i populars. Mentre que els primers s'ajusten als textos evangèlics i els reprodueixen de manera fidel, els segons, és a dir, els populars, reflecteixen els costums i les formes de vida de la regió on s'elaboren, per la qual cosa inclouen un gran nombre d'anacronismes, molt interessants des del punt de vista de la cultura popular.
Als pessebres dels Lluquets de Tortosa no hi falten els Reis guiats per una estrella, la posada, l'anunciació de l'Àngel als pastors, els pastors músics, etc. Al costat, però, d'aquestes escenes bíbliques, trobem un gran nombre d'escenes on apareixen els m‚s diversos personatges ocupats en el seu quefer diari.
En aquesta comunicació ens ocuparem només d'aquestes figures que reprodueixen la vida quotidiana de la gent de Tortosa i -per extensió- de les comarques de l'Ebre, contemporània a la seva elaboració, és a dir, de les figures que reflecteixen les formes de vida i les activitats de la gent ebrenca entre les primeres dècades del segle XIX i les dècades de mitjan segle XX.

Lluquet era el malnom del mestre de cases Josep Jacint Grifoll i Castells, nascut a Tortosa el 5 de setembre de 1826, primer fill d'un mestre de cases de Montroig, el qual havia arribat a Tortosa uns anys abans. La seva dedicació a les figuretes del pessebre arrenca d'una trobada casual, sent ja casat, en un artesà italià que venia pels carrers de Tortosa imatges de guix, de forma ambulant.
Lluquet, veient possibilitats de negoci -tenia 10 fills per alimentar-, va comprar a l'italià un Sant Francesc de Paula, del qual en va treure un motlle, va fer diverses reproduccions i les va començar a vendre. Poc temps després va passar a modelar figuretes de pessebre, que van ser tot un èxit.
Tenia l'obrador a casa seva, primer a la part alta del barri de Santa Clara, al casc antic de Tortosa, i després al carrer de la Providència número 18, al barri del Rastre que llavors -mitjan s. XIX- es començava a construir. Allí va instal·lar l'obrador al trespol i la botiga a la planta baixa, on tenia exposades les figures per vendre, en armaris de vidrieres.
Elaborava les figures d'argila utilitzant els seus propis motlles, les coïa en un petit forn i després les pintava. Com la seva feina de mestre de cases no li deixava molt de temps en un moment en el qual naixien diversos barris de Tortosa, quan van ser prou grans, dos de les seves filles, Pepa i Francesca Grifoll i Puell -ajudades per una neboda- van donar continu‹tat a la seva afecció, per guanyar-se així la vida.
Francesca feia les figuretes de fang i Pepa les pintava. S'hi van dedicar durant tota la vida: l'any 1932 encara tenien oberta la botiga, tot i que la primera tenia 81 anys i la segona 79 anys. A Tortosa eren molt conegudes i populars, tota una institució. Quan les Lluquetes portaven el negoci, a més de vendre'n directament a la seva clientela local, de l'obrador també‚ sortien caixes de figuretes cap a Saragossa, Barcelona, Reus i altres poblacions; inclús en alguna ocasió en van vendre a algun lloc d'Amèrica.
De pessebres elaborats pels Lluquets de Tortosa n'hi ha de dos tipus, els que corresponen a la primera època de l'obrador, en la qual les figures porten la indumentària pròpia de la zona de l'Ebre, i els de la segona època, en els quals les figures, tot i correspondre a tipus i actituds propis de la gent de les comarques de l'Ebre, apareixen abillades amb vestits i ornaments que, clarament, intenten imitar la indumentària hebraica.
En la que els autors hem anomenat la primera època de l'obrador, tant el pare -que va morir als 55 anys el 9 de setembre de 1882- com les filles elaboraven les figures vestides com els pagesos tortosins: elles en mocadors al cap i al coll, en gipó i en faldilles llargues i acampanades, i ells en faixa, jupetí i calces amples. Més tard, van canviar aquesta indumentària per una altra que imitava l'hebraica, perquè els va semblar més apropiada per ambientar els pessebres.
Sobre els Lluquets tenim notícies documentals en alguns dels sis volums del llibre Espurnes de la llar (1909-1934) del cronista local Ramon Vergés i Pauli, el qual, però, no descriu en prou detall ni els motlles ni les figuretes.
Sortosament, el Museu Municipal de Tortosa en conserva algunes -poques- al seu fons i diverses famílies de Tortosa en guarden també, com una part del seu patrimoni familiar o com a record.
Una d'aquestes famílies de Tortosa en té una col·lecció particular, integrada per més de dues-centes figures, de mides molt diverses i corresponents a més d'un pessebre, de les quals n'hem inventariat un centenar. La majoria de les figures il·lustren escenes bíbliques o corresponen a pastors que, de forma individualitzada o bé en grup, estan ocupats amb els seus ramats o fan música en diversos instruments.
En base a aquesta col·lecció particular, que correspon a la que els autors hem anomenat la segona època de l'obrador, exposem en aquesta comunicació les característiques de les figuretes de pessebre que elaboraven els Lluquets, i de la utilització de diferents vegetals naturals i de diverses matèries manufacturades (cotó fluix, cordill de cotó, filferro...) en els detalls finals d'aquestes.
Les figures són d'argila cuita, fetes en motlle i pintades després de cuites; moltes porten a l'interior fils de plom per reforçar les parts més delicades (braços, cames, potes dels animals...). Alguns detalls de la indumentària -com hem dit de tipus hebraic- i els atuells i altres elements que acompanyen les figures (barrets, calderes, olles, cistells, sàries...) són fets a part, individualment, i després encolats a la pròpia figureta o a la seva base.
Els colors de les pintures dels Lluquets gairebé mai són vius i utilitzen el daurat només en el cas dels Reis. En conjunt, totes les figures tenen un gran valor artístic.
Una característica que dóna a les figures dels Lluquets un aspecte molt peculiar és la utilització de vegetals naturals: petites rametes de boix, de murtra i d'olivera, enclavades a la base d'argila per emmarcar i ambientar les nombroses escenes que representen moments molt concrets de la vida quotidiana.
De la representació d'aquesta vida quotidiana de la gent de Tortosa i les zones confrontants, podem establir una petita classificació i parlar d'escenes domèstiques, d'escenes agrícoles i de la vida al camp, i també dels animals domèstics i de treball; reproduïdes totes elles en un gran realisme. Aquest realisme, que cuida en tots els casos fins als més mínims detalls, ens permet distingir perfectament la tipologia dels cànters, de les cassoles, dels tupins, dels cistells, les arades, etc. propis, en la major part dels casos, de les comarques de l'Ebre.
Només a tall d'exemple, podem destacar, d'entre les escenes que reprodueixen diferents moments de la vida domèstica, les següents figures:

- grup de vuit nens que juguen a la gallineta cega (10-15 cm d'alçada)
- grup de tres nens que juguen a cavall fort, amb una filosa carregada abandonada al seu costat (10-15 cm d'alçada)
- dona que renta al riu sobre la post de fusta i que té la roba bruta posada en paners bugaders (12 cm d'alçada)
- dona agenollada rentant un llençol al riu (12 cm d'alçada)
- dona que posa roba bruta en cossis de llexiu (12 cm d'alçada)
- dona que estén roba (15 cm d'alçada)
- dona que fabrica sabó al cossi de fer sabó mentre bull cendra a la caldera de coure, on hi ha el cullerot per remenar (15 cm d'alçada)
- dona vella amb un nadó a la falda que s'ha embrutat, al seu costat, a terra, la faixeta del nadó (15 cm d'alçada)
- dona sentada i amb el davantal tacat de sang, posa un rastre de baldanes a bullir a la caldera de coure (15 cm d'alçada)
- dona sentada farcint un budell amb mandongo per fer embotits, a terra embotits dins una rivella (10-15 cm alçada)
- dona sentada picolant la carn amb un tallant, mentre fa bullir l'olla de terra damunt tres pedres (15 cm d'alçada)

De la mateixa manera, podem destacar d'entre les que reprodueixen escenes de caràcter agrícola i de la vida al camp, les figuretes i escenes següents:

- un animal donant voltes a una nòria de rodes de fusta (20 cm d'alçada)
- dona que duu al cap un cistell ple de gallines (25 cm d'alçada)
- pagès llaurant la terra amb una arada romana (15 cm d'alçada per 25 cm de llargada)
- pastor que degolla un corder lligat de les potes, mentre recull la sang en un rivell; a terra un sarró, la carbassa i un cistell en pans (20 cm d'alçada)
- noi al llom d'un burro que transporta cànters d'aigua a les sàries (22 cm d'alçada)
- burro amb les sàries carregades de llenya, amb un gos al llom (20 cm d'alçada)
- dona que fila tot caminant, envoltada de dos galls, tres gallines i tres galls d'indi (10-15 cm d'alçada)
- home agenollat muny una vaca (15 cm d'alçada)
- pastor a l'entrada d'una paridora, de la qual fa sortir el ramat (22 cm d'alçada)
- dona traient aigua d'un pou amb una galleda de zenc (22 cm d'alçada)
- dona amb un porquet lligat d'una corda (15 cm d'alçada)

A la col·lecció particular de que ens hem ocupat, hi ha figuretes elaborades en dimensions molt diverses, en alguns casos això respon a la necessitat de crear una certa perspectiva en el moment de fer el pessebre, posant unes figuretes com més llunyanes que altres. En altres casos, però, es deu al fet que les figures corresponen a pessebres diferents: els Lluquetes feien pessebres de diferents mides, amb figures de preus també diferents segons la seva mida. Es possible també que a la col·lecció hi hagi figuretes de diferents èpoques o b‚ elaborades per diferents mans -pare i filles, o tia i neboda, per exemple- perquè, tot i ser fetes en motlle i ser pintades sempre de la mateixa manera, hi hem apreciat alguns petits canvis, sobretot en l'acabat d'algunes figures i en la disposició d'algunes escenes.



Modificado por jeremfer 29/10/2011 11:21

jeremfer

Ubicación: Ponferrada (León)




Ubicación: Ponferrada (León)
Otro dato a añadir y corregir,.....el nombre correcto es Josep Jacint Grifoll i Castells (Tortosa 5 de septiembre de 1826/9 de septiembre de 1882) y el mote es Lluquet,....y a seguir el hilo hasta llegar al ovillo (visita al museo de Tortosa, etc)

Anna Almon

Posts: 1090
Ubicación: La RIOJA



Pastorcillo

Posts: 1090

Ubicación: La RIOJA
Interesante el tema dels Lluquet, aúnque el museo que nombraís ahora mismo esta cerrado, me imagino que alargo plazo se volvera abrir, bueno estas Navidades estaré muy cerquita de Tortosa, me pilla a 30 minutos de mi pueblo, sí puedo aré una escapadita haber si alguien me puede informar sobre el museo y las figuras de Lluquet.
Jeremfer ya sabes que estas invitado, si te anímas sabes que tienes una casita en tierras del Ebre.

sereno

Posts: 1504
Ubicación: Alcoy



Pastorcillo

Posts: 1504

Ubicación: Alcoy
Esto es muy interesante y yo clasifico las de les Lluquets las que atribuimos a Teixidor y que tienen cierta calidad, aun asi en ese estilo hay muchas, dato importante es que sus figuras no tienen colores llamativos. Hay que seguir estirando, un saludo y felicidades por el hallazgo.
Drake

Posts: 4079
Ubicación: Barcelona


Pastorcillo

Posts: 4079

Ubicación: Barcelona
Yo hago con mi amigo Garfield un peregrinaje anual al Delta, en el que comemos arròs a banda chez Olmos y luego compramos pastissets en La Ampolla, si está abierto el museo de Tortosa me pararé a visitarlo.

Ah, y bienvenido al foro, Antoni Gari...

jeremfer

Ubicación: Ponferrada (León)




Ubicación: Ponferrada (León)
Bienvenido al foro Antoni Gari, gracias por el dato que es muy interesante. Ya vamos descubriendo algunos de esos eslabones perdidos, aunque falta mucho todavía.
Gracias Ana, todo llegará.
esmarch

Posts: 121
Ubicación: Tortosa (Tarragona)
14/11/2011 00:38


Pastorcillo

Posts: 121

Ubicación: Tortosa (Tarragona)
He estado investigando y resulta complicado conseguir información.- A pesar de lo abundante de su producción (fueron tres generaciones), todas las figuras están en poder de particulares. El Museo Comarcal de Tortosa que he visitado (efectivamente como se ha dicho en este post está cerrado por cambio de ubicación), sólo tiene tres figuras, no un centenar como apuntaba Antoni Garí, las cuales están muy deterioradas, pendientes de restauración y cuyas fotos no transmito porque tampoco aportarían nada, por no ser del estilo Teixidor.- Un particular me ha permitido fotografiar las figuras de Les Lluquetes, cuyas fotos os adjunto y que sí tienen cierto parecido a las de Teixidor.- De las figuras de Les Lluquetes hay que destacar dos características importantes.- Primero: Aparentemente tienen los ojos saltones y creo que es como concecuencia de que pintan la retina excesivamente grande y en segundo lugar: procuran adornar sus figuras, situándolas como parte principal de una escena, acompañadas entre varias apciones, del fuego con una olla calentándose, de un capazo, de cántaros, de sacos a su alrededor, de piedras, paredes, muros, etc..- En estos últimos tres elementos insertaban unos agujeros antes de su conción y con un objeto punzante en donde colocaban ramitas de boj, musgo, romero y otros.- Estos agujeros o cortes, se aprecian en una de las fotos que adjunto.- Por lo que he podido apreciar en las entrevistas que he mantenido con personas que tenían información de la existencia de estas artesanas y que ademas conocen alguna colección particular de indudable calidad, me anima a seguir investigando, para situar el nombre de Les Lluquetes en el lugar que les corresponde.- Seguiré informando.-



(IMG_8498.2.jpg)



(IMG_8501.2.jpg)



(IMG_8502.JPG)



(IMG_8503.JPG)



(Lluquetes-1 IMG_8535.2.JPG)



(Lluquetes-2 IMG_8535.jpg)



(Lluquetes-3 IMG_8536.JPG)



(Lluquetes-4 IMG_8537.JPG)



(Lluquetes-5 IMG_8538.3 (2).jpg)



(Lluquetes-6 IMG_8538.3.jpg)



(Lluquetes-7 IMG_8540.JPG)



Adjuntos
----------------
Adjuntos IMG_8498.2.jpg (193KB - 392 descargas)
Adjuntos IMG_8501.2.jpg (198KB - 389 descargas)
Adjuntos IMG_8502.JPG (191KB - 374 descargas)
Adjuntos IMG_8503.JPG (188KB - 384 descargas)
Adjuntos Lluquetes-1 IMG_8535.2.JPG (191KB - 414 descargas)
Adjuntos Lluquetes-2 IMG_8535.jpg (193KB - 375 descargas)
Adjuntos Lluquetes-3 IMG_8536.JPG (192KB - 407 descargas)
Adjuntos Lluquetes-4 IMG_8537.JPG (193KB - 385 descargas)
Adjuntos Lluquetes-5 IMG_8538.3 (2).jpg (192KB - 363 descargas)
Adjuntos Lluquetes-6 IMG_8538.3.jpg (194KB - 379 descargas)
Adjuntos Lluquetes-7 IMG_8540.JPG (192KB - 404 descargas)

Òscar

Ubicación: Cataluña




Ubicación: Cataluña
Es realmente preciosa, y muy al estilo de Teixidor no ?
Pero es raro no saber mucho de ellas en Tarragona provincia de donde soy, sabes si firmaban las figuras ?
esmarch

Posts: 121
Ubicación: Tortosa (Tarragona)


Pastorcillo

Posts: 121

Ubicación: Tortosa (Tarragona)
Oscar, ninguna figura de las que he visto, hebreas y de estilo local, estaban firmadas.-
esmarch

Posts: 121
Ubicación: Tortosa (Tarragona)


Pastorcillo

Posts: 121

Ubicación: Tortosa (Tarragona)
Dejaron de fabricar figuras en el año 1936.- En esa época, les detruyeron la totalidad de los moldes.-

Joan

Posts: 565
Ubicación: Zona Garraf (Barcelona)



Pastorcillo

Posts: 565

Ubicación: Zona Garraf (Barcelona)
Hola :Al fin salieron las famosas figuras de el grupo de la "mandungera" el mondongo,esta piezas eran tipicas y casi exclusivas del Pessebre Tortosi si leeis la relacion de las figuras vereis que hay varias figuras en estos menesteres la que llena con un enbudo la tripa para hacer "Valdanes" (morcillas)la que prepara la masa lo digo por que ara como dos años en un apartado de este foro quedo como en suspenso esto de las figuras del Mondongo.

Es una autentica lastima el no poder tener fotos de dichas figuras, muy interesante seria que cuando el dichoso Museo estubiera abierto alguien se pudiera acercar y hacer unas fotos a dichas figuras, dado que como dice el compañero las ultimas piezas fueron hechas el 1936 y dificil debe de ser encontrar piezas de esta indole pero fotografiar inventariarles y que quede constancia para futuras generaciones, mas dificil seria encontar de las que denonian de la primera epoca con los vestidos tipicamente del Delta del Ebre encontrar eso seria casi encontar un (Talar o un Masdeu ) original

Aqui hay uno de estos famosos eslabones perdidos de estos artesamos que no llegaron nunca a ser , digamos gran artesanos de figuras aunque como dice el articulo mandavan a varias poblaciones e incluso America.

Como estas Artesanas habra muchas que nunca sabrenos si eran grandes artesanas populares, piensen que lo e dicho mas de una vez,que los alfareros se hacian la paga de Navidad con figuritas hechas por ellos era clasico que a partir se la segunda quincenaen los mercados se veian los aprendices de alfarero vendiendo las figurillas de las mal llamadas de cachareria , dado que de alli tambien salieron grandes artesanos de figuras, pero muchos de ellos eran solo a nivel local y no alcanzavan fama de un Castells o de un Teixidor,pero ellos fueron los que llenaron los hogares de nuestro abuelos o bisabuello las figurillas de su Pessebre




Òscar

Ubicación: Cataluña




Ubicación: Cataluña
conociendo las caracteristicas estaremos mas al tanto en los mercadillos locales estas navidades q siempre suelen haber sopresas
esmarch

Posts: 121
Ubicación: Tortosa (Tarragona)


Pastorcillo

Posts: 121

Ubicación: Tortosa (Tarragona)
Juan, léete mi post del pasado 14 y como dije, el Museo Comarcal de Tortosa, no tiene figuras de Les Lluquetes. Las figuras que actualmente existen, están en poder de los particulares y por ello resulta dificil conseguir información, pero me consta que son bastantes las familias de Tortosa que tienen figuras de estas artesanas.- El "mandongo" es la masa (arroz, sangre de cerdo, magro, piñones, pimienta negra) que se utiliza para rellenar la tripa para hacer las "baldanes" (morcillas) y por lo tanto la señora que hace este trabajo, se llama "mandonguera".- En la foto superior del folleto que publicó Oscar el pasado 28/10, en el centro y de pié está la escena con la imagen de la "mandonguera".- Os adjunto algunas fotos de figuras de tipología local y que por la diferencia de calidad si las comparamos con las de estilo hebrero que están publicadas, supongo serían de la primera etapa de éstas artesanas.-
esmarch

Posts: 121
Ubicación: Tortosa (Tarragona)


Pastorcillo

Posts: 121

Ubicación: Tortosa (Tarragona)
Las fotos



(IMG_8516.JPG)



(IMG_8520.JPG)



(IMG_8521.JPG)



(IMG_8523.JPG)



(IMG_8524.JPG)



(IMG_8532.JPG)



(IMG_8541.JPG)



(IMG_8542.JPG)



(IMG_8543.JPG)



Adjuntos
----------------
Adjuntos IMG_8516.JPG (197KB - 411 descargas)
Adjuntos IMG_8520.JPG (198KB - 387 descargas)
Adjuntos IMG_8521.JPG (194KB - 402 descargas)
Adjuntos IMG_8523.JPG (192KB - 428 descargas)
Adjuntos IMG_8524.JPG (191KB - 392 descargas)
Adjuntos IMG_8532.JPG (192KB - 381 descargas)
Adjuntos IMG_8541.JPG (192KB - 364 descargas)
Adjuntos IMG_8542.JPG (193KB - 397 descargas)
Adjuntos IMG_8543.JPG (198KB - 393 descargas)

Òscar

Ubicación: Cataluña




Ubicación: Cataluña
una de las caracteristicas de esta primera epoca es q las figuras se hacen independientes a las bases y estan pegadas despues
esmarch

Posts: 121
Ubicación: Tortosa (Tarragona)


Pastorcillo

Posts: 121

Ubicación: Tortosa (Tarragona)
He visto alguna de rota y llevan alambre dentro de las piernas.
Páginas: 1 2 3 4 5
Saltar al foro :
Buscar en este foro
Versión Impresa
Enviar un mail con el enlace a este tema

(Borrar todas las cookies grabadas por este sitio)
Ejecutándose MegaBBS ASP Forum Software
© 2002-2024 PD9 Software