He encontrado este artículo
http://www.lollaut.com/cdetnologia/articles/pessebristes.htm
Actes del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana.
LA VIDA QUOTIDIANA EN TEMPS DE NADAL. ELS PESSEBRES DELS LLUQUETS DE TORTOSA.
M. Carme QUERALT i TOMÀS
Conservadora del Museu del Montsià
977 70 29 54
Afarnos@montsia.altanet.org
Albert CURTO i HOMEDES
Director del Museu Municipal de Tortosa
Actes del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana. Comunicacions.
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, 1996
Generalment, els pessebres es divideixen en bíblics (o històrics) i populars. Mentre que els primers s'ajusten als textos evangèlics i els reprodueixen de manera fidel, els segons, és a dir, els populars, reflecteixen els costums i les formes de vida de la regió on s'elaboren, per la qual cosa inclouen un gran nombre d'anacronismes, molt interessants des del punt de vista de la cultura popular.
Als pessebres dels Lluquets de Tortosa no hi falten els Reis guiats per una estrella, la posada, l'anunciació de l'Àngel als pastors, els pastors músics, etc. Al costat, però, d'aquestes escenes bíbliques, trobem un gran nombre d'escenes on apareixen els m‚s diversos personatges ocupats en el seu quefer diari.
En aquesta comunicació ens ocuparem només d'aquestes figures que reprodueixen la vida quotidiana de la gent de Tortosa i -per extensió- de les comarques de l'Ebre, contemporània a la seva elaboració, és a dir, de les figures que reflecteixen les formes de vida i les activitats de la gent ebrenca entre les primeres dècades del segle XIX i les dècades de mitjan segle XX.
Lluquet era el malnom del mestre de cases Josep Jacint Grifoll i Castells, nascut a Tortosa el 5 de setembre de 1826, primer fill d'un mestre de cases de Montroig, el qual havia arribat a Tortosa uns anys abans. La seva dedicació a les figuretes del pessebre arrenca d'una trobada casual, sent ja casat, en un artesà italià que venia pels carrers de Tortosa imatges de guix, de forma ambulant.
Lluquet, veient possibilitats de negoci -tenia 10 fills per alimentar-, va comprar a l'italià un Sant Francesc de Paula, del qual en va treure un motlle, va fer diverses reproduccions i les va començar a vendre. Poc temps després va passar a modelar figuretes de pessebre, que van ser tot un èxit.
Tenia l'obrador a casa seva, primer a la part alta del barri de Santa Clara, al casc antic de Tortosa, i després al carrer de la Providència número 18, al barri del Rastre que llavors -mitjan s. XIX- es començava a construir. Allí va instal·lar l'obrador al trespol i la botiga a la planta baixa, on tenia exposades les figures per vendre, en armaris de vidrieres.
Elaborava les figures d'argila utilitzant els seus propis motlles, les coïa en un petit forn i després les pintava. Com la seva feina de mestre de cases no li deixava molt de temps en un moment en el qual naixien diversos barris de Tortosa, quan van ser prou grans, dos de les seves filles, Pepa i Francesca Grifoll i Puell -ajudades per una neboda- van donar continu‹tat a la seva afecció, per guanyar-se així la vida.
Francesca feia les figuretes de fang i Pepa les pintava. S'hi van dedicar durant tota la vida: l'any 1932 encara tenien oberta la botiga, tot i que la primera tenia 81 anys i la segona 79 anys. A Tortosa eren molt conegudes i populars, tota una institució. Quan les Lluquetes portaven el negoci, a més de vendre'n directament a la seva clientela local, de l'obrador també‚ sortien caixes de figuretes cap a Saragossa, Barcelona, Reus i altres poblacions; inclús en alguna ocasió en van vendre a algun lloc d'Amèrica.
De pessebres elaborats pels Lluquets de Tortosa n'hi ha de dos tipus, els que corresponen a la primera època de l'obrador, en la qual les figures porten la indumentària pròpia de la zona de l'Ebre, i els de la segona època, en els quals les figures, tot i correspondre a tipus i actituds propis de la gent de les comarques de l'Ebre, apareixen abillades amb vestits i ornaments que, clarament, intenten imitar la indumentària hebraica.
En la que els autors hem anomenat la primera època de l'obrador, tant el pare -que va morir als 55 anys el 9 de setembre de 1882- com les filles elaboraven les figures vestides com els pagesos tortosins: elles en mocadors al cap i al coll, en gipó i en faldilles llargues i acampanades, i ells en faixa, jupetí i calces amples. Més tard, van canviar aquesta indumentària per una altra que imitava l'hebraica, perquè els va semblar més apropiada per ambientar els pessebres.
Sobre els Lluquets tenim notícies documentals en alguns dels sis volums del llibre Espurnes de la llar (1909-1934) del cronista local Ramon Vergés i Pauli, el qual, però, no descriu en prou detall ni els motlles ni les figuretes.
Sortosament, el Museu Municipal de Tortosa en conserva algunes -poques- al seu fons i diverses famílies de Tortosa en guarden també, com una part del seu patrimoni familiar o com a record.
Una d'aquestes famílies de Tortosa en té una col·lecció particular, integrada per més de dues-centes figures, de mides molt diverses i corresponents a més d'un pessebre, de les quals n'hem inventariat un centenar. La majoria de les figures il·lustren escenes bíbliques o corresponen a pastors que, de forma individualitzada o bé en grup, estan ocupats amb els seus ramats o fan música en diversos instruments.
En base a aquesta col·lecció particular, que correspon a la que els autors hem anomenat la segona època de l'obrador, exposem en aquesta comunicació les característiques de les figuretes de pessebre que elaboraven els Lluquets, i de la utilització de diferents vegetals naturals i de diverses matèries manufacturades (cotó fluix, cordill de cotó, filferro...) en els detalls finals d'aquestes.
Les figures són d'argila cuita, fetes en motlle i pintades després de cuites; moltes porten a l'interior fils de plom per reforçar les parts més delicades (braços, cames, potes dels animals...). Alguns detalls de la indumentària -com hem dit de tipus hebraic- i els atuells i altres elements que acompanyen les figures (barrets, calderes, olles, cistells, sàries...) són fets a part, individualment, i després encolats a la pròpia figureta o a la seva base.
Els colors de les pintures dels Lluquets gairebé mai són vius i utilitzen el daurat només en el cas dels Reis. En conjunt, totes les figures tenen un gran valor artístic.
Una característica que dóna a les figures dels Lluquets un aspecte molt peculiar és la utilització de vegetals naturals: petites rametes de boix, de murtra i d'olivera, enclavades a la base d'argila per emmarcar i ambientar les nombroses escenes que representen moments molt concrets de la vida quotidiana.
De la representació d'aquesta vida quotidiana de la gent de Tortosa i les zones confrontants, podem establir una petita classificació i parlar d'escenes domèstiques, d'escenes agrícoles i de la vida al camp, i també dels animals domèstics i de treball; reproduïdes totes elles en un gran realisme. Aquest realisme, que cuida en tots els casos fins als més mínims detalls, ens permet distingir perfectament la tipologia dels cànters, de les cassoles, dels tupins, dels cistells, les arades, etc. propis, en la major part dels casos, de les comarques de l'Ebre.
Només a tall d'exemple, podem destacar, d'entre les escenes que reprodueixen diferents moments de la vida domèstica, les següents figures:
- grup de vuit nens que juguen a la gallineta cega (10-15 cm d'alçada)
- grup de tres nens que juguen a cavall fort, amb una filosa carregada abandonada al seu costat (10-15 cm d'alçada)
- dona que renta al riu sobre la post de fusta i que té la roba bruta posada en paners bugaders (12 cm d'alçada)
- dona agenollada rentant un llençol al riu (12 cm d'alçada)
- dona que posa roba bruta en cossis de llexiu (12 cm d'alçada)
- dona que estén roba (15 cm d'alçada)
- dona que fabrica sabó al cossi de fer sabó mentre bull cendra a la caldera de coure, on hi ha el cullerot per remenar (15 cm d'alçada)
- dona vella amb un nadó a la falda que s'ha embrutat, al seu costat, a terra, la faixeta del nadó (15 cm d'alçada)
- dona sentada i amb el davantal tacat de sang, posa un rastre de baldanes a bullir a la caldera de coure (15 cm d'alçada)
- dona sentada farcint un budell amb mandongo per fer embotits, a terra embotits dins una rivella (10-15 cm alçada)
- dona sentada picolant la carn amb un tallant, mentre fa bullir l'olla de terra damunt tres pedres (15 cm d'alçada)
De la mateixa manera, podem destacar d'entre les que reprodueixen escenes de caràcter agrícola i de la vida al camp, les figuretes i escenes següents:
- un animal donant voltes a una nòria de rodes de fusta (20 cm d'alçada)
- dona que duu al cap un cistell ple de gallines (25 cm d'alçada)
- pagès llaurant la terra amb una arada romana (15 cm d'alçada per 25 cm de llargada)
- pastor que degolla un corder lligat de les potes, mentre recull la sang en un rivell; a terra un sarró, la carbassa i un cistell en pans (20 cm d'alçada)
- noi al llom d'un burro que transporta cànters d'aigua a les sàries (22 cm d'alçada)
- burro amb les sàries carregades de llenya, amb un gos al llom (20 cm d'alçada)
- dona que fila tot caminant, envoltada de dos galls, tres gallines i tres galls d'indi (10-15 cm d'alçada)
- home agenollat muny una vaca (15 cm d'alçada)
- pastor a l'entrada d'una paridora, de la qual fa sortir el ramat (22 cm d'alçada)
- dona traient aigua d'un pou amb una galleda de zenc (22 cm d'alçada)
- dona amb un porquet lligat d'una corda (15 cm d'alçada)
A la col·lecció particular de que ens hem ocupat, hi ha figuretes elaborades en dimensions molt diverses, en alguns casos això respon a la necessitat de crear una certa perspectiva en el moment de fer el pessebre, posant unes figuretes com més llunyanes que altres. En altres casos, però, es deu al fet que les figures corresponen a pessebres diferents: els Lluquetes feien pessebres de diferents mides, amb figures de preus també diferents segons la seva mida. Es possible també que a la col·lecció hi hagi figuretes de diferents èpoques o b‚ elaborades per diferents mans -pare i filles, o tia i neboda, per exemple- perquè, tot i ser fetes en motlle i ser pintades sempre de la mateixa manera, hi hem apreciat alguns petits canvis, sobretot en l'acabat d'algunes figures i en la disposició d'algunes escenes.
Modificado por jeremfer 29/10/2011 11:21
29069786.jpg (90KB - 399 descargas)
